Durant el curs 2021-2022, el sindicato independiente al servicio del profesorado de la enseñanza pública, ANPE, va haver d'intervenir fins a 1.994 ocasions (un 1,7% més que en el curs anterior i un 20% més que el 2019-2020) per brindar suport a aquest col·lectiu professional a través del servei del Defensor del Professor, segons dades recopilades per l'entitat i publicades en un informe.
Els professionals de l'educació que han acudit al Defensor del Professor ho han fet perquè es troben especialment estressats pels problemes amb l'administració (30%), les dificultats per donar classe (24%), les faltes de respecte per part d'alumnes (24%) o les falses acusacions dels pares (24%), segons l'estudi El Defensor del Profesor. Memoria estatal curso 2021-2022.
L'esmentat estudi apunta que el suport psicològic és l'ajuda més facilitada per part d'ANPE perquè els docents puguin superar aquestes situacions que posen en perill la seva salut mental. I és que 8 de cada 10 professionals del sector han demandat ajuda per aquests motius en el darrer curs acadèmic.
A més a més, d'entre els professors i professores que han requerit suport, el 78% afirmen que pateixen ansietat i fins a un 12% relata que es troba en un procés depressiu, indica l'esmentat informe.
Els professors de secundària, els que es veuen més sobrepassats
Per nivells educatius, el col·lectiu que més s'ha posat en contacte amb ANPE per motius de salut mental, han estat els professors i professores de secundària, representant el 42% del total dels qui demanen ajuda, seguit pel professorat de Primària (39%), el d'FP (9%) i el d'Infantil (6%). Només un 4% dels qui demanen suport provenen d'escoles per a adults i escoles d'idiomes, entre d'altres, recull l'informe d'ANPE.En aquesta línia, el sindicat ha demanat un acord administratiu entre Educació i Sanitat perquè hi hagi professionals sanitaris als centres educatius per tal d'acabar amb els problemes de salut mental que pateix el personal docent.
"La salut mental és totalment prioritària si volem que els centres tinguin una convivència correcta", ha assenyalat Mónica Sánchez de la Nieta, presidenta provincial d'ANPE, en una roda de premsa celebrada en l'inici d'aquest curs escolar.
L'estrès crònic origina la síndrome de burnout entre el professorat
Totes aquestes preocupacions que han expressat els i les docents, en general genera un estrès permanent pel fet d'haver de lluitar contra diverses de les problemàtiques exposades, apunta l'informe a ANPE.
A més a més, els professors que pateixen estrès durant un periode llarg en el temps, corren el risc de patir la síndrome de burnout si no reben suport psicològic, més conegut com la síndrome del treballador cremat.
"El burnout és una resposta davant l'estrès crònic o prolongat en la feina, va molt més enllà de l'estrès i suposa una falta de capacitat per posar en marxa estratègies per afrontar-lo", assegura l'informe Salut mental en l'educació (2023).
A més, aquesta síndrome compta amb tres característiques clau: esgotament intens o sensació de falta d'energia, despersonalització cap al treball o allò relacionat amb aquest i baixa autoeficàcia i falta de realització a nivell personal", detalla aquest informe elaborat per la Fundación 1 de mayo.
Aquest estrès crònic afecta tant a professors com a professores, encara que de diferent manera: "en elles es donen majors taxes de desgast psíquic i emocional, i en ells d'indolència i cinisme", afegeix aquest estudi.
8 consells perquè els docents controlin l'estrès acadèmic
El benestar dels i les docents influeix directament en la tasca educativa que desenvolupen. Ainhoa Fernández, responsable editorial del centre de formació Campus Training, afirma en un comunicat, que "és important que els professors disposin de les eines necessàries per lidiar amb l'estrès i aconseguir el seu benestar en l'entorn educatiu".
Amb motiu del Dia Internacional de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d'octubre, professionals de l'educació de Campus Training, Flou i CEAC ofereixen alguns consells perquè els i les docents controlin el seu estrès acadèmic:
- Organitzar el temps i posar límits: aprendre a fixar uns temps per a cada tasca és crucial per no excedir-se i dosificar la feina. El millor és establir uns horaris respectant el descans personal per tal que la feina no s'acumuli i no sigui excessiva.
- Autoreflexiona: per frenar el malestar emocional cal entendre primer i reflexionar sobre el que a un li preocupa, quines són les fonts d'estrès i quines podrien ser les possibles solucions.
- Buscar ajuda professional: si amb el procés d'autoreflexió no s'aconsegueix trobar i entendre l'origen del problema i la seva possible solució és recomanable demanar ajuda a professionals de la salut mental per afrontar l'estrès amb acompanyament.
- Comunicar-se amb els companys: mantenir contacte amb altres docents és útil per compartir experiències. Parlar i desconnectar entre classes, així com aconseguir suport mutu davant una situació d'estrès pot ajudar a lidiar amb les situacions difícils.
- Cuidar-se físicament: mantenir una rutina d'esport és perfecte per desconnectar i aconseguir un estat de salut òptim, que prepari el cervell per afrontar les situacions complicades.
- Apostar per les tècniques de relaxació: en moments d'estrès és normal deixar-se portar per la negativitat. Practicar tècniques de relaxació com el ioga o la meditació pot ajudar a superar les preocupacions.
- Cercar un desenvolupament professional: participar en programes de desenvolupament professional pot ser útil a guanyar confiança a l'aula, fomentant així la seguretat i vencent la por a donar classes i a l'estrès que això pot generar.
- Posar en valor els èxits: posar el focus en allò positiu de ser docent és clau per sentir-se amb capacitat dins del món acadèmic, ja que en ocasions l'estrès es dóna perquè el professorat només se centra en els seus errors.
Sabies que…?
- El personal docent contacta amb el Defensor del Professor per telèfon (83%), correu electrònic (12%) o mitjançant visita presencial (5%).
- La segona raó per la qual, professors i profesores, contacten amb ANPE és per rebre assessoria jurídica.
- Gairebé la meitat dels europeus (46%) han experimentat algun problema emocional o psicosocial, com sentiments depressius o ansietat, en els últims dotze mesos. Segons un nou Eurobaròmetre sobre salut mental, més de la meitat dels enquestats (54%) amb algun problema de salut mental no han rebut ajuda d'un professional.
