Coneix quins són els nivells educatius a Catalunya

Estructura i nivells del sistema educatiu

El sistema educatiu a Catalunya està regulat per les lleis estatals, la Llei Orgànica d'Educació (LOE) de 2006 i la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE) de 2020 que introdueix alguns canvis respecte a l'anterior, i desenvolupat per la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de 2009.

Els ensenyaments del sistema educatiu espanyol s'organitzen en etapes, cursos i nivells perquè s'asseguri la transició entre elles i dins de cadascuna. Es poden estructurar de la següent forma:

• Educació Infantil.
• Educació Primària.
• Educació Secundària Obligatòria (ESO).
• Batxillerat.
• Formació Professional (FP).
• Ensenyaments universitaris.
• Ensenyaments de règim especial.

Educació Infantil

L'Educació Infantil és de caràcter voluntari i està compresa entre 0 i 6 anys. Es divideix en dos cicles, el primer (0-3 anys) es realitza en escoles infantils i el segon (3-6 anys) se sol impartir en centres d'educació infantil i primària.

Aquesta etapa educativa té com a finalitat contribuir al desenvolupament cognitiu, físic, social, afectiu i moral dels nens i nenes.

Educació Primària

En Primària comença l'educació obligatòria i gratuïta, que s'estendrà fins als 16 anys. Comprèn tres cicles de dos anys cadascun: cicle inicial, dels 6 als 8 anys, cicle mitjà, dels 8 als 10 anys, i cicle superior, dels 10 als 12 anys.

El seu objectiu és fomentar en els nens i nenes el desenvolupament de diferents capacitats, com ara l'expressió i comprensió oral i la socialització, per a la seva progressiva autonomia.

Educació Secundària Obligatòria (ESO)

L'ESO és l'última etapa obligatòria. És gratuïta i inclou quatre cursos escolars entre els 12 i els 16 anys, encara que es pot prolongar fins als 18 anys si es repeteix curs. Es pretén que els alumnes coneguin els elements bàsics de la cultura, desenvolupin hàbits d'estudi i de treball i adquireixin un pensament crític.

Després d'aquesta etapa es pot, o bé cursar estudis tant de Batxillerat com de Formació Professional de grau mitjà, o bé accedir al mercat de treball.

Batxillerat

El Batxillerat pertany a l'educació secundària postobligatòria, comprèn dos cursos acadèmics i es cursa normalment entre els 16 i 18 anys.

Aquesta etapa s'organitza en quatre modalitats: Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials i General. La finalitat principal d'aquests estudis és capacitar als alumnes per accedir a l'educació superior.

Formació Professional (FP)

La Formació Professional capacita per a l'acompliment de diverses professions. Aquesta es divideix en tres nivells:

• FP bàsica. Es dirigeix a aquells alumnes que no han finalitzat l'ESO i volen continuar amb els seus estudis en l'àmbit de la Formació Professional. Aquests estudis s'inclouen dins de l'educació bàsica i gratuïta, ja que suposen una alternativa per obtenir el títol de Graduat en ESO.
• Cicles formatius de grau mitjà. Igual que el Batxillerat, forma part de l'educació secundària postobligatòria. Generalment dura dos anys i permet obtenir el títol de Tècnic i accedir a cicles formatius de grau superior.
• Cicles formatius de grau superior. Aquests estudis pertanyen a l'educació superior, duren dos anys acadèmics i permeten obtenir el títol de Tècnic Superior, a més de poder accedir a estudis universitaris.

Ensenyaments universitaris

Juntament amb la Formació Professional de grau superior, els ensenyaments universitaris formen part de l'educació superior. El model de títols universitaris oficials es divideix en els següents nivells:

• Grau. Aquesta formació, comunament coneguda com a carrera universitària, proporciona una formació general en una o diverses disciplines. La durada depèn de cada grau, de tres a cinc anys, encara que l'habitual són quatre. Existeixen diferents vies per accedir a la universitat, com per exemple, a través de Batxillerat o cicle formatiu de grau superior.
• Màster. És un programa de postgrau que permet adquirir una formació especialitzada i pot tenir una durada d'un o dos anys. Per a cursar-ho és obligatori comptar amb una titulació universitària oficial.
• Doctorat. És la formació universitària de més alt nivell i condueix al desenvolupament de competències relacionades amb la recerca. Per accedir a aquests estudis és obligatori posseir un títol de màster oficial.

 

Ensenyaments de règim especial

Els ensenyaments artístics, els ensenyaments esportius i els ensenyaments oficials d'idiomes es classifiquen com a ensenyaments de règim especial per la seva especificitat en relació a l'organització i la formació proporcionada.

Ensenyaments artístics. Aquests ensenyaments formen futurs professionals en una disciplina artística. S'organitzen en:

• Ensenyaments elementals de Música i Dansa.
• Ensenyaments artístics professionals. S'inclouen els ensenyaments professionals de Música, Dansa i Arts Escèniques i els cicles formatius de grau mitjà i superior d'Arts Plàstiques i Disseny.
• Ensenyaments artístics superiors. Aquestes contemplen els estudis superiors de Música, Dansa, Art Dramàtic, Conservació i Restauració de Béns Culturals, Arts Plàstiques i Disseny.

Ensenyaments esportius. Preparen per a l'acompliment de funcions en l'àmbit esportiu amb un alt nivell d'especialització. S'estructuren en:

• Ensenyaments esportius de grau mitjà. Permeten obtenir el títol de Tècnic Esportiu en l'especialitat triada.
• Ensenyaments esportius de grau superior. En finalitzar aquests estudis s'atorga el títol de Tècnic Esportiu Superior en la modalitat cursada.

Ensenyaments oficials d'idiomes. També són considerats ensenyaments de règim especial. S'organitzen en tres nivells (bàsic, intermedi i avançat) que es corresponen i se subdivideixen d'acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.
 

Accedeix a la infografia del sistema educatiu espanyol, on trobaràs representada gràficament l'organització de tots els ensenyaments oficials i podràs navegar per les diferents etapes i nivells.

 

On cursar ensenyaments del sistema educatiu: tipologia de centres

A Catalunya, la forma de gestió i de finançament permet diferenciar els centres educatius en tres tipus en funció de la seva titularitat:

• Centres públics. Són centres laics i el seu finançament prové de l'Administració pública. La majoria imparteix els nivells d'educació bàsica i obligatòria (Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional). Les seves places són limitades i els criteris d'admissió vénen marcats pel Departament d'Educació.

• Centres privats. El seu finançament prové de les famílies de l'alumnat. Tenen llibertat de gestió i el nombre de places i els criteris d'accés depenen de cada centre.

• Centres concertats. Són centres privats, però estan subvencionats, almenys en part, per l'Administració pública. El seu finançament està basat en les subvencions i en els pagaments de les famílies. Els seus criteris de gestió són propis, encara que el límit d'alumnes i el seu calendari escolar vénen determinats pel Departament d'Educació.